Mostrando entradas con la etiqueta southern. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta southern. Mostrar todas las entradas

14.5.08

Dickey Betts & Great Southern a Bikini


No tinc ni temps ni paraules per expressar el que vaig veure el dilluns a Bikini. De cap al meu top five de concerts.

30.1.08

Shady Deal - The Ringer


Un disc de southern de l'any passat. Impressionant, de veritat.
@320kbps

9.10.07

Lynyrd Skynyrd - Pronounced Leh-Nerd Sky-Nerd (1973)


El proper dia 20 d'octubre farà 30 anys del fatídic accident d'avió que va truncar la carrera de Lynyrd Skynyrd. Recordem que en el van morir l'aleshores cantant de la banda Ronnie Van Zant, el guitarrista, Steve Gaines, la seva germana i també corista de la banda Cassie Gaines, el manager Dan Kilpatrick i els dos pilots de l'avió. Un trist aniversari que vull commemorar amb aquesta meravella anomenada Pronounced Leh-Nerd Sky-Nerd:

"I Ain't The One" (Gary Rossington / Ronnie Van Zant) – 3:52
"Tuesday's Gone" (Gary Rossington / Allen Collins / Ronnie Van Zant) – 7:30
"Gimme Three Steps" (Allen Collins / Ronnie Van Zant) – 4:27
"Simple Man" (Gary Rossington / Ronnie Van Zant) – 5:56
"Things Goin' On" (Gary Rossington / Ronnie Van Zant) – 4:57
"Mississippi Kid" (Al Kooper / Ronnie Van Zant / Bob Burns) – 3:54
"Poison Whiskey" (Ed King / Ronnie Van Zant) – 3:13
"Free Bird" (Allen Collins / Ronnie Van Zant) – 9:07


D'aquest disc podem destacar gairebé tots els temes, però especialment "Gimme three steps", que recorda d'alguna manera als ja desapareguts Creedence Clearwater Revival, les balades "Tuesday's gone" i "Simple man", el blues acústic "Mississippi Kid"... i tancant el disc, la que es la cançó amb majúscules dels Skynyrd: "Free Bird", el tema dedicat a Duane Allman, mort en accident de moto un any i mig abans de l'aparició de l'àlbum. Cinc minuts de cançó on Ronnie canta a la llibertat, al desig a ser lliure com un ocell, cinc minuts de rock melós que exploten donant pas a un orgasme de guitarres doblades i triplicades acompanyades d'una espectacular base rítmica. Cada moment que passa, un pensa que allò no pot anar a més, cada moment es un clímax èpic que encara que sembli impossible, a la següent volta torma a pujar d'intensitat acabant amb una coda monumental i apoteòsica. Crec que la majoria d'afeccionats al rock apostarien per Free Bird si els hi demanessim quin tema representaria al Rock en la història.
Baixar disc

10.4.07

Dickey Betts - 11.01.88 - Lonestar Roadhouse (Doble)


Disc 1
01 - Rock Bottom
02 - Blue Sky
03 - Time To Roll
04 - Duane's Tune
05 - Blues Ain't Nothin'
06 - Far Cry
07 - Heartbreak Line
08 - In Memory Of Elizabeth Reed
09 - Lover Man
10 - Jessica
Disc 2
01 - Under The Guns
02 - Statesboro Blues
03 - One Way Out
04 - Rock & Roll Hoochie Coo
05 - Spoonfull
06 - Southbound

13.2.07

Skynyrd Frynds (1994)


1. Alabama - Sweet Home Alabama (6:46)
2. Travis Tritt - Don't Ask Me No Questions (4:38 )
3. Confederate Railroad - Simple Man (5:46)
4. Sammy Kershaw - I Know A Little (3:34)
5. Hank Williams, Jr. - Tuesday's Gone (5:50)
6. The Mavericks - Call Me The Breeze (4:15)
7. Steve Earle - What's Your Name (3:51)
8. Charlie Daniels - One More Time (4:37)
9. Terry McBride & The Ride - Saturday Night Special (5:20)
10. Wynnona - Free Bird (7:41)

27.11.06

Allman Brothers Band - Live at The Atlanta Int. Pop Festival 1970

Directe dels Allman al festival de Pop Internacional d'Atlanta del 1970. Estan enregistrades les actuacions dels dos dies en que hi van actuar. Els organitzadors van convidar als Allman per obrir el festival el dia 3 de juliol i per tancar-lo el dia 5. Atenció amb l'últim tema del dia 5 (Mountain Jam, 28 minuts) on la banda te un convidat de luxe: Johnny Winter. Un setlist molt potent i tot el grup en un dels moments més àlgids de la seva carrera.

Setlist:
DISC 1 (03/07/70):

1. Introduction
2. Statesboro Blues
3. Trouble No More
4. Don't Keep Me Wonderin'
5. Dreams
6. Every Hungry Woman
7. Hoochie Coochie Man
8. In Memory Of Elizabeth Reed
9. Whipping Post
10. Mountain Jam Pt. I
11. Rain Delay
12. Mountain Jam Pt. II


DISC 2 (05/03/70):
1. Introduction
2. Don't Keep Me Wonderin'
3. Statesboro Blues
4. In Memory Of Elizabeth Reed
5. Stormy Monday
6. Whipping Post
7. Mountain Jam (amb johnny Winter)


6.11.06

The Four Horsemen-Nobody said it was easy (1991)



El tòpic diu que barrejant Lynyrd Skynyrd amb AC/DC, el resultat es Buckcherry. Això deu ser perquè no han escoltat The Four Horsemen, una banda amb seriosos problemes amb la justicia, al més pur estil del southern rock més autèntic. Al seu costat, la duresa de Metallica fa riure, els problemes amb la justicia d'Axl Rose son criaturades y el consum d'alcohol y drogues d'alguns autoanomenats hardrockers son com un berenar d'aniversari.
Van aconseguir barrejar (i mira que hi ha grups i grupets que ho han intentat, amb menor o major èxit), el rock macarra californià del final dels 80's amb el genuí Southern Rock d'una forma prodigiosa. El seu primer treball, un EP amb cuatre temes, es de l'any 89, però el seu primer disc va arribar al 1991. Algú es pot demanar per quina raó un grup triga dos anys a passar del EP al LP. La resposta es fàcil: el seu cantant Frank Starr, estava complint condemna. "Nobody said it was easy" es el títol més que justificat d'aquesta meravella dura i bruta. Suor, cuiro, barbes, cervessa y riffs potentíssims.

L'èxit del disc fou immediat. Van començar a girar amb uns encara poc coneguts Black Crowes, amb Lynyrd Skynyrd, una de les influences més clares, amb Love/Hate... Fins que al 94 comença la vertadera historia negra de la banda que la portaria definitivament a la seva dasaparició. El bateria Ken "Dimwit" Montgomery mor d'una sobredosi d'heroina. El grup segueix endavant i edita “Gettin’ Pretty Good At Barely Gettin’ By", una obra potser no tan fresca com "Nobody said...", però molt més dura. La bateria d'aquest treball es obra del germà de Dimwit, Chuck Biscuits (Black Flag, Danzig, Social Distortion...), encara que per raons legals als crèdits apareix com a Randy Cooke. Però la mala sort no els abandonaria i pocs dies abans que aquest àlbum veiés la llum, el vocalista Frank Starr té un greu accident de moto a Sunset Blvd., el qual el deixa en coma. Tot i així la banda encara sortiria una vegada més de gira amn Ron Young (Little Caesar), amb l'esperança que Starr es recuperi i pugui tornar amb ells. Un mal dia de 1999, gairebé 4 anys després d'entrar en coma, el convicte, alcoholic i amic de les baralles Frank Starr mor i la banda es disol definitivament.
Una vertadera llástima que existeixi tant poc material d'aquesta banda que ha fet que el rock sigui una mica més gran.

Baixar disc:
http://www.megaupload.com/es/?d=NLKAETNT

The Four Horsemen - Tired Wings